Itinerari 1

"Enginyeria de control i sistemes intel·ligents"

ASSIGNATURES

Itineraris

Mat. docent
Integració de sistemes: de les arquitectures a les comunicacions
1,2,3
Suervisió de processos industrials
1,2,3
Serveis i aplicacions de xarxes informàtiques d'alta velocitat
1,2,3
Aplicacions amb sistemes scada
1,2,3
Aplicacions de la visió per computador al control de qualitat
1,2,3
Tecnologia i gestió de xarxes de banda ampla
3
Segmentació i interpretació d'escenes
2
Percepció 3D
2
Robòtica mòbil
1,2
Sistemes autònoms i diseny d'agents físics
1,2
Anàlisi i control de sistemes amb incertesa
1
Sistemes distribuits
2,3
Sistemes de supervisió
1,3
Intèrvals modals
1
Tècniques de Montecarlo
1,2,3
Tècniques avançades de control
1,2
Sistemes experts i intel.lligència artificial distribuida
1,2,3
Models de raonament aproximat
1,2,3
Enginyeria dels sistemes experts
1,2,3
   

Itinerari 2

"Visió per computador i robòtica"

ASSIGNATURES

Itineraris

Mat. docent
Integració de sistemes: de les arquitectures a les comunicacions
1,2,3
Suervisió de processos industrials
1,2,3
Serveis i aplicacions de xarxes informàtiques d'alta velocitat
1,2,3
Aplicacions amb sistemes scada
1,2,3
Aplicacions de la visió per computador al control de qualitat
1,2,3
Tecnologia i gestió de xarxes de banda ampla
3
Segmentació i interpretació d'escenes
2
Percepció 3D
2
Robòtica mòbil
1,2
Sistemes autònoms i diseny d'agents físics
1,2
Anàlisi i control de sistemes amb incertesa
1
Sistemes distribuits
2,3
Sistemes de supervisió
1,3
Intèrvals modals
1
Tècniques de Montecarlo
1,2,3
Tècniques avançades de control
1,2
Sistemes experts i intel.lligència artificial distribuida
1,2,3
Models de raonament aproximat
1,2,3
Enginyeria dels sistemes experts
1,2,3
   

Itinerari 3

"Comunicacions en banda ampla i sistemes distribuits"

ASSIGNATURES

Itineraris

Mat. docent
Integració de sistemes: de les arquitectures a les comunicacions
1,2,3
Suervisió de processos industrials
1,2,3
Serveis i aplicacions de xarxes informàtiques d'alta velocitat
1,2,3
Aplicacions amb sistemes scada
1,2,3
Aplicacions de la visió per computador al control de qualitat
1,2,3
Tecnologia i gestió de xarxes de banda ampla
3
Segmentació i interpretació d'escenes
2
Percepció 3D
2
Robòtica mòbil
1,2
Sistemes autònoms i diseny d'agents físics
1,2
Anàlisi i control de sistemes amb incertesa
1
Sistemes distribuits
2,3
Sistemes de supervisió
1,3
Intèrvals modals
1
Tècniques de Montecarlo
1,2,3
Tècniques avançades de control
1,2
Sistemes experts i intel.lligència artificial distribuida
1,2,3
Models de raonament aproximat
1,2,3
Enginyeria dels sistemes experts
1,2,3
   

INTEGRACIÓ DE SISTEMES: DE LES ARQUITECTURES A LES COMUNICACIONS


Nombre de crèdits
4

Objectius
Presentar la investigación que se hace dentro del área de Arquitectura y Tecnología de Computadores y sentar los conocimientos básicos en el este campo. Dichas bases pretenden igualar los diferentes niveles que pueden existir en los alumnos, así como proporcionales algunas herramientas y metodologías elementales para su correcta evolución en programa de doctorado.

Horari
Martes y Jueves de 18:00 a 20:00

Temari
1. La investigación en el área de Arquitectura y Tecnología de Computadores

Presentación
Grupo VICOROB: Visión por Computador y Robótica
Grupo BCDS: Comunicaciones en Banda Ancha y Sistemas Distribuidos
2. Arquitectura de Computadores
Paralelismo versus segmentación
Procesadores escalares
Procesadores vectoriales
Multiprocesadores
3. Sistemas Operativos
Estructura interna
Gestión avanzada de dispositivos
Servicios de scheduling
Gestión de memoria
4. Redes de Computadores
Familia de protocolos TCP/IP
Servicios y aplicaciones avanzadas de redes públicas
Introducción a las redes digitales integradas de banda ancha (ATM)
5. Implementación de protocolos y sistemas de comunicaciones mediante dispositivos programables
Introducción a la familia FLEX 10K
Implementación de un transmisor/receptor asíncrono universal
Implementación de un controlador DMA
Implementación de un PPI
Interface PCI
Buses de campo
Implementación de una memoria Dual-Port
6. Diseño de drivers en Linux
Introducción a la arquitectura Linux
Estructura y tipos de driver
Implementación de un driver


Avaluació
Se propondrá un trabajo individual dentro de la temática del curso.

Responsable
Dr. Ramón Fabregat

Professorat
Dr. Teodor Jové, Dr. Joan Batlle, Dr. Ramon Fabregat, Dr. Joaquim Salvi


SUPERVISIÓ DE PROCESSOS INDUSTRIALS


Nombre de crèdits

Objectius
Motivar a la recerca en supervisió i presentar les línies actuals de recerca en aquest temàtica.

Temari
T1. Introducció a la supervisió i problemes actuals.

Durada: 8h
Horari i calendari:
Horari: 18-20h.
Dilluns 8  y 15  de Novembre:  Teoria. Prof: Joan Colomer
Dimecres 3  i 10  de Novembre: Exemples de motivació. Prof. J.Meléndez
1) Introducció.
2) Concepte i beneficis.
3) Supervisió i monitorització.
4) Terminologia.
5) Supervisió en la indústria actual.
6) Tipologia dels processos (continus/batch/discrets/híbrids, complexes, distribuïts, etc. ).
7) Problemes associats a les dades de procés (tipus, volum de informació, dades corruptes, etc.)
8) Representació i utilització de coneixement del procés. Model i coneixement. (models analítics, coneixement heurístic, incertesa i imprecisisó, etc.)
9) Exemples de motivació.
T2. Introducció a la supervisió i problemes actuals.
Durada: 8h
Horari i calendari: Horari: 18-20h.
Dilluns 8  y 15  de Novembre:  Teoria. Prof: Joan Colomer
Dimecres 3  i 10  de Novembre: Exemples de motivació. Prof. Joaquim Meléndez
10) Introducció.
11) Concepte i beneficis.
12) Supervisió i monitorització.
13) Terminologia.
14) Supervisió en la indústria actual.
15) Tipologia dels processos (continus/batch/discrets/híbrids, complexes, distribuïts, etc..
16) Problemes associats a les dades de procés (tipus, volum de informació, dades corruptes, etc.)
17) Representació i utilització de coneixement del procés. Model i coneixement. (models analítics, coneixement heurístic, incertesa i imprecisisó, etc.)
18) Exemples de motivació.
T3. Supervisió experta.
Durada: 10h
Horari i calendari: Horari: 18-20h.
Dimecres 17 i 24 de Novembre i 1 de desembre: Teoría: Prof. Joaquim Meléndez
Dilluns  22 i 29 de Novembre:  Pràctiques . Prof: Joan Colomer
1) Introducció.
2) Tractament del temps.
3) Conversió numèric/simbòlic
4) Algunes eines i mètodes d’abstracció.
5) Decisió, diagnòstic i reconfiguració.
6) Representació i tractament del coneixement. tècniques de IA.
7) Exemples d’aplicació.
8) Pràctica 1: aplicació d’histogrames a la detecció de falles en sistemes continus.
9) Pràctica 2: diagnòstic de falles en un sistema continu.
T4. : Sistemes distribuïts en supervisió.
Durada: 10 hores (5 teoría + 5 problemes+pràctiques AI)
Professor: Josep Lluís de la Rosa
Horari i calendari:  Horari: 18-20:30h .  Els dies 13, 15, 20 i 22 de desembre
1) Què es intel·ligència?
2) Motivació de la recerca en intel·ligència artificial distribuïda.
3) Introducció intuitiva d'agent.
4) Introducció als agents físics i bibliografia.
4a) Wooldridge i Jennings.
4b) Muller.
4c) Asada, Kitano et al.
4d) Mackworths.
5) Llenguatge AGENT0.
5a) Agents intencionals.
5b) Shoham i altres autors.
5c) Exemple de programació amb AGENT0.
6) Pràctica 3: treball cooperatiu aplicat a transportar taules.  Dualitat món de creences i realitat.  Proactivitat i pas de missatges entre agents.
Les pràctiques consistiran en l’utilització d'una implementació del llenguatge AGENT0 implementada en PROLOG en l'aula d'informàtica.
T5. : La incertesa en els Sistemes de Control i Supervisió
Durada: 10 hores (5 teoría + 5 problemes+pràctiques AI)
Professor: Josep Vehí
Horari i calendari: 10, 12, 17 i 19 de gener del 2000, de 18 a 20:30
1) Introducció:
1a) Incertesa i imprecisió.
1b) Representació i propagació de la incertesa.
2) Modelat de sistemes amb incerteses.
2a) Incerteses paramètriques vs. no-paramètriques
2b) Incerteses additives i multiplicatives
2c) Models intervalars
3) Anàlisi robustesa de sistemes amb incertesa.
3a) Mètodes frequencials.
3b) Mètodes polinòmics.
3c) Mètodes algebraics-intervalars.
4) Disseny de sistemes de control robust.
4a) Mètodes frequencials.
4b) Mètodes polinòmics.
4c) Mètodes algebraics-intervalars.
5) Eines d’anàlisi i disseny de sistemes incerts
5a) Quantitative feedback theory
5b) Robust Control Toolbox
5c) The Polynomial Toolboox
5d) Interval Analysis Toolkit
6) Anàlisi del comportament de sistemes dinàmics
6a) Detecció de falles basada en models amb incertesa
6b) Simulació i predicció en sistemes incerts
6c) Simulació qualitativa. Simulació semiqualitativa
6d) Mètodes intervalars
Problemes i pràctiques aula informàtica:
Els problemes (corresponent bàsicament als temes 3 i 4) es realitzaran en MATLAB a l’aula informàtica.
Les pràctiques consistiran en l’utilització de les diferents eines de les que es disposa en el Departament per al anàlisi i disseny de sistemes de control. Bàsicament són els toolbox de MATLAB descrits en el tema 5

Avaluació
Exàmen final sobre els continguts globals de l’assignatura.
80% d’un examen + 20% del comentari d’articles

Responsable
Dr. Josep Lluís de la Rosa

Professorat
Dr. Josep Lluís de la Rosa, Dr. Josep Vehí, Dr. Joaquim Meléndez i Dr. Joan Colomer


SERVEIS I APLICACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES D’ALTA VELOCITAT


Nombre de crèdits
4

Objectius
Adquirir un conocimiento detallado de los nuevos servicios de tiempo real que han aparecido en las redes de comunicaciones actuales. Aprender a evaluar críticamente las nuevas tecnologías de Internet y los inconvenientes de diseño.  Obtener una experiencia práctica con las técnicas de programación utilizadas actualmente en Internet. Obtener las bases para realizar investigación en las redes multimedia y en los sistemas de información de Internet.

Temari
1.- Servicios Básicos de las redes de comunicaciones

2.- Nuevas tecnologías de comunicaciones 3.- Servicios en tiempo real y multicast 4.- Protocolos web y sus extensiones 5.- Descripción y experimentos en servicios remotos Avaluació
Se propondrá un trabajo práctico individual dentro de la temática del curso.

Responsable
Dr. Josep Lluís Marzo i Lázaro

Professorat
Dr. Josep Lluís Marzo i Lázaro


APLICACIONS AMB SISTEMES SCADA


Nombre de crèdits
4

Objectius i continguts del curs
El curs presenta la utilització de sistemes SCADA per a la monitorització i centralització de dades de processos (mesures i paràmetres), el seu seguiment i vigilància. Per això es cobriran diferents tecnologies de monitorització comparant-les per establir-ne uns criteris de selecció. Curs de caire tecnològic que cobreix la formació doctoral des de la perspectiva de les eines comercials actuals.

La especialització i diversitat d’eines porta a la integració d’aplicacions com a camí a seguir en la construcció de sistemes de supervisió. Per tant el curs es centrarà en les capacitats de integració dels sistemes SCADA comercial i les possibilitats d’aquests de subministrar i accedir a informació diversa. El curs cobrirà des de l’adquisició de les dades fins el seu emmagatzemat, tractament,  representació (tant gràfica com animada), compartició (amb altres aplicacions) i difusió (a través de xarxa) d’una forma pràctica.

Metodologia i sistema d’avaluació
El curs tindrà un elevat contingut pràctic que es complementarà amb els fonaments teòrics i explicacions relatives a les funcionalitats dels sistemes SCADA comercials actuals, les possibilitats de integració, i el desenvolupament d’altres facilitats fetes amida de cada aplicació.

L’avaluació es farà a través de treballs pràctics que es desenvoluparan en  els laboratoris de l’escola.

Programa del curs (provisional):
Tema 1: Introducció: Sistemes de monitorització.
 .1 Introducció. Monitorització, concepte i objectius.
 .2 Monitorització i supervisió.
 .3 Arquitectura del monitor: hardware i software. El S.O.
 .4 Software de monitorització: SCADA i/o Instrumentació virtual.

Tema 2: Accés al procés.
 .1 Introducció.
 .2 Adquisició: mostreig i scan. Discretització de senyals.
 .3 Instrumentació de laboratori: GPIB, TAD, VXI, etc.
 .4 Instrumentació industrial: comunicació sèrie ,PLC, IPC, reguladors.
 .5 Xarxes industrials: un exemple ProfiBus.

Tema 3: Sistemes SCADA
 .1 Introducció: Concepte i funcionalitat dels SCADA actuals.
 .2 Estructura d’un sistema SCADA. Exemples: CITECT, InTouch.
 .3 Tags i variables de procés.
 .4 Pantalles de visualització.
 .5 Edició i execució. Programació i interacció amb el  procés.

Tema 4: El procés: definició i terminologia.
 .1 Introducció i normativa. La normativa S88.
 .2 Classificació de processos
 .3 Terminologia i definicions.
 .4  El principi de Modularització.

Tema 5: Interfícies d’usuari: representació de dades i animació.
 .1 Introducció.
 .2 Guia de disseny d’un a interfície d’usuari: Representació del procés.
 .3 Facilitats de interacció. MMI, representació i interacció.
 .4 Animació.

Tema 6: Integració, emmagatzemat i compartició de recursos
 .1 Introducció: compartició, integració i registre.
 .2 Arquitectures client /servidor: Intercanvi dinàmic de dades (DDE). OPC
 .3 Aplicacions exemple: Execució de receptes, supervisió, drivers.
 .4 Registre de dades. Compatibilitat de fitxers i formats. Compartició.
 .5 Bases de dades: Industrial SQL, Històrics i recuperació de informació.

Tema 7: Gestió d’Alarmes
 .1 Definició d’alarmes i tipus.
 .2 Prioritat, agrupació i supressió d’alarmes.
 .3 Gestió d’alarmes. eines, tècniques i mètodes de test.
 .4 Presentació d’alarmes.

Tema 8:  Facilitats dels sistemes  SCADA actuals
 .1 Privilegis d’accés.
 .2 Seguretat: Perfils d’usuari i passwords
 .3 Altres.

Tema 9: Teleoperació i monitorització remota.
 .1 Introducció.
 .2 Comunicació TCP/IP.
 .3 Sistemes SCADA distribuïts.

 Tema 10: La tecnologia Objecte i els sistemes de supervisió.
 .1 Introducció a la tecnologia orientada a objecte.
 .2 Propietats dels objectes.
 .3 Programació, anàlisi i disseny orientat a objecte.
 .4 Supervisió orientada a objecte: Tendències actuals.

Tema 11:  Monitorització Intel.ligent
 .1 Introducció als sistemes basats en coneixement.
 .2 Monitorització i representació del coneixement.
 .3 L’entorn G2: capacitats, funcionalitats, i aplicacions.

Tema 12: Sistemes SCADA i supervisió
 .1 Mancances dels sistemes SCADA actuals.
 .2 Detecció de falles i diagnosi : necessitats.
 .3 Integració i aplicacions de suport a la supervisió. (simulació, Sistemes basats en el coneixement, ...)

Contingut pràctic
Disseny de sistema SCADA: accés a dades del procés.
Compartició i integració de recursos entre aplicacions.
Per aquests treballs s’utilitzarà InTouch i/o LabWindows.

Bibliografia Bàsica
1) “S88 Implementation Guide, Strategic Automation for the process industries”, D. W. Fleming and V. Pillai.
2)  “Expert Systems in Process control “, F. Jovic, Chapmann and Hall,
3) Automatas programables: Balcells/Romeral.
4) Instrumentacion Virtual : edicions UPC.

Bibliografia Bàsica
Instrumentacion Virtual : edicions UPC. A la Biblio hiha dos llibres
“Expert Systems in Process control “, F. Jovic, Chapmann and Hall, Capitol 6: process presentation. (biblioteca UdG o el tinc jo). Sobre els interfases d’usuaris. (colors i tal)
Automatas programables: Balcells/romeral.
S88 Implementation Guide, Strategic Automation for the process industries, D. W. Fleming and V. Pillai.

Responsable
Dr. Joaquim Meléndez

Professorat
Dr. Joaquim Meléndez, Dr. Joan Colomer


APLICACIONS DE LA VISIÓ PER COMPUTADOR AL CONTROL DE QUALITAT


Nombre de crèdits
4

Objectius
Introduir l’alumne en el coneixement de les principals tècniques associades a l’aplicació de la Visió per omputador en la indústria actual: S’incidirà sobretot en els aspectes relacionats amb la inspecció, i amb la metodologia que cal seguir per a la correcte elecció dels diferents components que han d’integrar el Sistema de Visió, així com la seva interconnexió amb altres elements dels sistema productiu.

Temari
1.- Necessitats d’utilització de la Visió per Computador en els Processos Industrials.
2.-Components d’un sostema de Visió per Computador.
3.-Sensors i il.luminació: tipus i fints de llum. Tècniques d’il.luminació.
4.-Càmeres: format dels enyal i modes (entrellaçat i progressiu), característiques d’adquisició: Càmeres matricilas i lineals.
5.-Transformacions bàsiques de la imatge: histogramació, transformacions puntuals, transformacions aritmètiques, filtrat.
6.-Segmentació d’imatges.
7.-Anàlisi de formes: atributs topològics: Distància, àrea, perímetre, moments. Tècniques de classificació de característiques.
8.-Exemples de sistemes de visió aplicats a entorns industrials: inspecció i control de qualitat, classificació de peces, posicionament de manipuladors.

Pràctiques
Es realitzarà una única pràctica que començarà a l’inici de la segona meitat del curs, i que consistirà en la resolució real d’un problema d’inspecció d’un producte industrial atenent a criteris de Control de Qualitat, mitjançant la utilització de les diferents tècniques de Visió per Computador descrites a la part teòrica del curs.
La pràctics consistirà en la resolució dels següents apartats:

a. Avaluació i elecció del Sistema de Visió (adquisició i d’il.luminació) per a un procés industrial concret: indústria agroalimentària.
b. Caracterització del producte en funció dels defectes que es volen detectar.
c. Resultats del procés d’inspecció mitjançant la utilització de Visió per Computador.

Bibliografia
[1] Toscani. Systèmes de Calibration et Perception de Mouvement en vision Artificielle. Thèse Université Paris Sud, 1987.
[2] Ayache. Artificial Vision for Mibile Robots: Stereo Vision and Multisensory Perception. the MIT Press, 1991.
[3] faugeras. Three-Dimensional Computer Vision: A Geometric Viewpoint. The MIT Press, 1993.
[4] Haralick and L.G. Shapiro. Computer and Robot Vision, Vol I and II. Addison-Wesley Publishing Company, 1993.
[5] Articles de recerca obtinguts en congressos i revistes especialitzades.

Responsable
Dr. Joan Martí

Professorat
Dr. Xevi Cufí, Dr. Joan Martí


TECNOLOGIA I GESTIÓ DE XARXES DE BANDA AMPLA


Nombre de crèdits
4

Objectius
Explicar los conocimientos básicos en el campo de las redes de banda ancha. Estudio de las técnicas de gestión y control de red en redes de altas prestaciones. Conocer como se deben adaptar las tecnologías existentes a las redes ATM.

Temari
1.- Introducción a las redes digitales de Banda Ancha
2.- Red de transporte ATM

Fundamentos
Protocolos
Elementos de la red: conmutadores, enlaces (SDH, SONET)
Introducción a las redes ópticas.
Capas de adaptación:AAL’s
3.- Caracterización de tráfico
Clases de tráfico
Modelos de las fuentes
4.- Gestión de tráfico y gestión de red
Modelos de gestión: TMN
Contrato de tráfico
Control de tráfico: UPC, CAC, encaminamiento, multicast
Control de congestión
Tarificación
Simple Network Management Protocol (SNMP)
Utilización de agentes para la gestión de red
5.- Adaptación de IP sobre ATM
Capas de adaptación
IP clásico sobre ATM
IP multicast


Avaluació
Se propondrá un trabajo individual dentro de la temática del curso.

Responsable
Dr. Ramon Fabregat Gesa

Professorat
Dr. Ramon Fabregat Gesa


SEGMENTACIÓ I INTERPRETACIÓ D'ESCENES


Número de crèdits
4

Objectius
Introduir l'alumne al coneixement de les principals tècniques de segmentació que s'apliquen en visió per computador, diferenciant-les segons en quin procés s'hagin d'aplicar. En concret, es farà una especial incidència en aquelles tècniques de segmentació associades als processos de descripció i interpretació d'escenes, els quals, i donada la seva complexitat, incorporen estrategies de control específic per al reconeixement d'objectes que son presents. També s'analitzarà la utilització de sistemes basats en coneixements molt afins a determinades disciplines d'intel.ligència artificial, moltes vegades necessaries per a aquest tipus d'aplicacions. Per últim, es discutirà la viabilitat d'utilitzar aquestes tècniques per al diseny d'un sistema d'ajuda per al diagnostic medic per imatges mamogràfiques.

Temari

1.-  Introducció.

Definicions previes
Components bàsics per un sistema de Visió destinat a la segmentació i interpretació d'escenes.
Tipus d'escenes segons la resolució espaial, grau d' estructuració, banda espectral etc
2.- Tècniques de segmentació
Definicions. Tips de segmentació.
Diferents tipus d'algorismes de segmentació d'imatges.
Mètodes de segmentació cooperants.
Estudi d'aplicacions reals basades en tècniques de segmentació  d'imatges.
3.- Estrategies per la interpretació d'escenes.
Estrategies Top-Down, Bottom-up y híbrides. Característiques bàsiques.
Aventatges i inconvenients de les diferents estrategies.
Exemples de Sitemes de Visió T-D, B-U i H.
4.- Reconeixement d'objetes en escenes.
Tècniques bàsiques de reconeixemento d'objetos.
Reconeixement a partir de models.
Models per la representació d'objectes i escenes.
5.- Tècniques per la representació del coneixemeent en sistemes de visió.
Classificació de les técniques de representació del coneixement: estructures relacionals i jeràrquiques, regles de producció, xarxes semàntiques, frames i esquemes, arquitectures blackboard.
Criteris d'elecció per la representació del coneixement.
6.- Etiquetatge de múltiples objectes.
Tècniques estadístiques.
Tècniques basades en algorismes d'intel.ligència artificial.
7.- Aplicacions: exemple de segmentació i interpretació aplicada en un cas de'imàtges mamogràfiques.

Pràctiques
 a.- Segmentació d'elements basat en contorns i textures: aplicació a imàtges mamogràfiques per la segmentació de microcalcificacions.
b.- Elecció del millor conjunt d'atributs per la caracterizació dels objectes segmentals.
c.- Classificació de les microcalcificacions en funció del diagnòstic proporcionat per metges experts: utilizació de tècniques estadístiques i d'algorismes genètics i de raonament basat en casos.
d.- Evaluació comparativa del sistema d'ajuda al diagnòstic  mitjançant nous casos, per les diferents tècniques de classificació.

Bibliografia
 [1] D. Marr. Vision. W.H. Freeman and Company, New York, 1982
 [2] R.M. Haralick and L.G. Shapiro. Computer and Robot Vision, vols. I/II. Addison-Wesley Publishing Company, 1993
 [3] C. Torras. Computer Vision: Theory and Industrial Applications. Springer-Verlag, 1992
 [4] S. Ullman. High-level Vision. Object recognition and visual cognition. The MIT Press. 1995
 [5] J.C. Russ. The Image Processing Handbook. CRC Press, 1994
 [6] W. K. Pratt. Digital Image Processing. John Wiley and Sons, Inc. 1991
 [7] Articles d'investigació obtinguts en congressos i revistes especialitzades.

Responsable
Dr. Xevi Cufí

Professorat
Dr. Xevi Cufí, Dr. Joan Martí


PERCEPCIÓ 3D


Nombre de crèdits
4

Objectius
Introduir l’alumne en l’obtenció d’informació tridimensional d’una escena mitjançant visió per computador. El ventall d’aplicacions és molt extens: des de possibles controls de qualitat en processos de fabricació com podria ser la reconstrucció completa d’uns determinats objectes mentre aquest circula damunt d’una cinta transportadora, fins a aplicacions en robòtica mòbil: com podria ésser el reconeixement de l’entorn pel qual es mou el robot i així poder obtenir un mapa del mateix entorn o fins i tot localitzar i evitar obstacles que es trobessin en la seva trajectòria.

Resum de la teoria: Inicialment s’introduirà a l’alumne en el modelatge i calibració de càmeres, estudiant el model geomètric i matemàtic que ens permetrà estimar la posició 3D d’un determinat objecte a partir de la informació continguda en les imatges capturades del mateix. seguidament s’explicarà el problema de la correspondència, que ha esdevingut un dels principals reptes de la visió per computador en els últims anys. A continuació, s’explicaran els mètodes utilitzats per a recuperar informació tridimensional, com són la visió per projecció de patrons regulars, visió estereoscòpica i trinocular, i finalment la visió mitjançant llum estructurada codificada.

Temari
1.- Introducció
2.-La càmera com un sensor bidimensional
3.-El model geomètric d’una càmera

3.1.-Model lineal
3.2.-Model no lineal
4.-Calibració de càmeres
5.-Recuperació d’informació tridimensional
6.-Visió estereoscòpica
7.-El problema de la correspondència i possibles solucions
8.-Llum estructurada
8.1.-Projecció de patrons regulars
8.2.-Projecció de patrons codificats
9.-La visió trinocular
10.-Aplicacions

Pràctiques
Pràctica 1 – Calibració d’una càmera matricial. Anàlisi de la seva precisió en funció del model geomètric utilitzat.
Pràctica 2 – Recuperació d’informació tridimensional a partir de la projecció d’un únic pla de llum làser visible.
Pràctica 3 – L’alumne podria escollir entre:

3.1.-Implementació d’un sistema estereoscòpic basat en dues càmeres.
3.2.-Implementació d’un sistema basat en llum estructurada codificada.


Bibliografia
[1] Toscani. Systèmes de Calibration et Perception de Mouvement en vision Artificielle. Thèse Université Paris Sud, 1987.
[2] Ayache. Artificial Vision for Mibile Robots: Stereo Vision and Multisensory Perception. the MIT Press, 1991.
[3] faugeras. Three-Dimensional Computer Vision: A Geometric Viewpoint. The MIT Press, 1993.
[4] Haralick and L.G. Shapiro. Computer and Robot Vision, Vol I and II. Addison-Wesley Publishing Company, 1993.
[5] Articles de recerca obtinguts en congressos i revistes especialitzades.

Responsable
Dr. Joaquim Salvi

Professorat
Dr. Joaquim Salvi


ROBÒTICA MÒBIL


Nombre de crèdits
4

Temari
1.- Tendències recents en arquitectura de control per a vehicles submarins  autònoms.

1.1 Introducció.
1.2  Arquitectures deliberatives.
1.2.1 Arquitectures jeràrquiques.
1.2.2 Arquitectures centralitzades.
1.3. Arquitectures de comportament.
1.3.1 Arquitectures basades en la subsumpció.
1.3.2 L’arquitectura distribuïda de gestió de vehicles (ADGV).
1.4 Arquitectures híbrides.
1.4.1 L’ arquitectura  SSS.
1.4.2. Rational behavior model (RBM).
1.4.3 Autonomous robot arquitecture (Aura).
1.4.4 Arquitectura HUGHES.
1.4.5 Arquitectura LAAS.
1.4.6 Procedural reasoning system (PRS) i planificació reactiva.
1.4.7 Open controller computer- Aided design (ORCCAD).
1.4.8 Dynamically configurable arquitecture (DCA).
1.4.9 La arquitectura SPOTT.
1.4.10 Arquitectura alcatel alsthom recherce (AAR).
1.5 Arquitectura tool-kit.
1.5.1 Pragmatic software architecture (PRSA).
1.6 Propietats desitjables per a una arquitectura de control d’un VAS.
1.7 El vehicle submarí GARBI.
1.7.1  Descripció del robot submarí GARBI.
1.7.2 L’arquitectura proposada.
2.-  Model matemàtic d’un vehicle autònom  submarí.
2.1 Introducció.
2.2 Cinemàtica del vehicle.
2.3 Dinàmica del vehicle.
2.3.1 Equacions  dinàmiques del moviment.
2.4 Forces que actuen sobre un robot submarí.
2.4.1  Forces exercides pels propulsors.
2.4.2  Forces i parells de gravetat i de  sustentació.
2.4.3  Suma de masses.
2.4.4 Forces de l’entorn.
2.5 El model enter.
2.6 El model d’en GARBI.
2.6.1 Modelatge del motor.
2.6.2. Modelatge del propulsor.
2.6.3 Matriu B.
2.6.4 Matrius d’inercia i de Coriolis.
2.6.5 Matrius de la suma de masses i de la suma de Coriolis.
2.6.6 Esmorteïment hidrodinàmica.
2.6.7 Model MATLAB- Simulink.
2.7 Control de baix nivell.
2.8 Conclusions.
Professorat
Dr. Joan Batlle

Responsable
Dr. Joan Batlle


SISTEMES AUTÒNOMS I DISSENY D'AGENTS FÍSICS


Nombre de crèdits
4

Introducció
Els cursos de doctorat estan orientats a la iniciació en la investigació de futurs investigadors. Per tant  s’insistirà molt en el mètode de treball, el mètode científic, necessari per procedir a una investigació i generar coneixement.

Es donarà molta importància a la lectura d’articles, posat que requereix de tècniques, paciència i anàlisis orientats a captar la novetat dels articles dins un esperit crític i analític. La lectura de bibliografia és essencial en la formació doctoral posat que la lectura d’articles científics és més difícil que els llibres especialitzats per contenir coneixement molt especialitzat i sovint poc llegible pels no iniciats. En canvi ha de ser minuciosament llegida i referenciada, en cas de ser utilitzada deforma efectiva, en cada una de les publicacions que faci l’investigador en formació.

Sobre la llengua científica, actualment predomina l’anglesa, amb el que els futurs doctors hauran d’exercitar-se amb la lectura d’articles científics en aquesta llengua per familiaritzar-se amb els termes, amb l’ajuda dels investigadors avançats que els explicaran amb la seva llengua natal.

És important produir ciència en la nostra llengua per evitar el seu empobriment. Però al ja existir numerosa bibliografia en anglès cal saber llegir revistes i llibres científics en aquest idioma.

Temari
 1.1.1.- Sistemes autònoms i DAF

 1 setmana
 Investigador: Josep Lluís de la Rosa  peplluis@eia.udg.es

1. Objectius del curs.
2. Saber llegir bibliografia científica.
3. El mètode científic.
4. La llengua anglesa.
5. Mètode d’avaluació.
6. Què és intel.ligència?
7. Moyivació de la investigació en intel.ligència artificial distribuida.
8. Introducció intuitiva d’agent.
9. Bibliografia.

1.1.2.- Què és un agent? Teories, arquitectures i llenguatges
3 setmanes
Investigador: Pierre Glize glize@irit.fr

1. Llegir Wooldridge M., Jennings N.R. (1995): Intelligent Agents: Theory and Practice, The Knowledge Engineering Review, Vol 10:2, pp. 115-152. Enviar el proscript d’aquest article.
2. Extracte de dit article en castellà. Enviar el proscript.
3. Transparències de Josep Puyol.

1.1.3.- Llenguatges orientats a agents
2 setmanes
Investigador: Josep Puyol, Josep Lluís de la Rosa peplluis@eia.udg.es

1. AGENT 0 (Shoham). Enviar article de Shoham Y. (1990): Agent-oriented programing. Technical Report STAN-CS-1335-90, Computer Science Department, Stanford University, Stanford, C.A.
2. PLACA / Altres.
3. Exemple de les dues portes amb AGENT 0 en Amzi Prolog.

1.1.4.- Un problema de cooperació. El consensus.
1-2 setmanes
Investigador: Josep Lluís de la Rosa peplluis@eia.udg.es

1. Llibre de la Rosa J. Ll., Serra I., and Aguilar-Martin J. (1994): Heuristics for Co-operation of Expert Systems. Application to Process Control, Ed. PIAR. (Enviar per correu).
2. Heurística per la cooperació. Utilització de l’N i P.
3. Exemples d’aplicació al control de processos.

1.1.5.- Comentari d’articles
4 setmanes
Investigadors: Josep lluís de la Rosa peplluis@eia.udg.es i Alan Mackworth mack@cs.ubc.ca

Enviar-los 10-15 articles per correu (i els que es puguin per e-mail), amb comentaris dels investigadors i procedir a la discusió dels conceptes de dits articles. Els llibres de Gleizes i el de de la Rosa.

1.1.6.- Exemple de llenguatge agent i representació de la cooperació
2-3 setmanes
Investigadora: Manuela Veloso mmv@school.coral.cs.cmu.edu

1. Exercici de Transport de material (taules) al magatzem.
2. exemple de cooperació de robots futbolistes (robots mòbils autònoms i cooperants).
3. exemple de planificació d’ascensors.

La missatgeria electrònica i el web serà suficient per transferir els dits exemples.

1.1.7.- Tendències futures i conclusió del curs
1 (última) setmana
Investigadors: Josep Puyol  puyol@iiia.csic.es i Josep Lluís de la Rosa peplluis@eia.udg.es

Disseny d’agents físics (DAFne). Memòria CICYT.

Bibliografia El comentari dels articles es farà amb un dels següents articles a repartir: Responsable
Dr. Josep Lluís de la Rosa

Professors
Dr. Josep Lluís de la Rosa, Dr. Pierre Glize, Dr. Josep Puyol, Dr. Alan Mackworth i Dra. Manuela Veloso.


ANÀLISI I CONTROL DE SISTEMES AMB INCERTESA


Nombre de crèdits
4

Temari
1.Imprecisisó i incertesa.
 Investigador:  Josep Vehí

1. Imprecissió i Incertesa. Definicions.
2. Fonts d’incertesa.
3. Fonts d’imprecissió.
4. Models de l’incertesa.
5. Propagació de l’incertesa.
6. La incertessa en el control i supervisió.
2.- Introducció al control robust clàssic.
Investigador:  Josep Vehí
1. Models d’incertesa.
2. Enfocament clàssic del control robust.
3. Teoría de control robust moderna.
4. Mètodes polinòmics.
5. Mètodes algebraics.
3.- Anàlisi de robustesa de sistemes intervalars.
Investigador:  Josep Vehí
1. Introducció.
2. Formulació intervalar del control robust.
3. Anàlisi d’estabilitat.
4. Anàlisi de robustesa.
4.- Control robust de sistemes intervalars.
Investigador:  Josep Vehí
1. Disseny de controladors robustos amb intervals.
2. Control digital robust amb intervals.
3. Control predictiu robust amb intervals.
5.- Control de sistemes lineals intervalars
Investigador:  Sergey Shary
1. Sistemes lineals intervalars.
2. Solució de sistemes d’eqüacions lineals. AE solutions
3. Síntesis de reguladors.
6.- Identificació de sistemes.
Investigador:  Eric Walter
1. Introducció a la indentificació.
2. Identificació amb intervals.
3. Eines d’identificació de sistemes mitjançant intervals
7.- Detecció de falles amb intervals.
Investigador:  Patrick Taillibert
1. Introducció a la detecció de falles. Llindars i llindars adaptatius
2. Generació de bandes amb intervals.
3. Aplicació: detecció de falles en circuits analògics
Avaluació
Treball pràctic 1: exemple d’aplicació amb mètodes classics (25%)
Treball pràctic 2: control amb intervals (50%)
Comentari d’articles (25%)

Responsable
Dr. Josep Vehí

Professor
Dr. Josep Vehí, Dr. Eric Walter, Dr. Phillipe Taillibert, Dr. Sergey Shary


SISTEMES DISTRIBUÏTS


Nombre de crèdits
4

Temari
- Introducció

- Principals Característiques
- Història
- Principis de disseny
- Comunicació entre processos
- Pas de missatges i Memòria compartida
- Model Client/servidor
- Comunicació per grups
- Procediments remots (RPC)
- Objectes Distribuïts (CORBA)
- Sistemes Operatius Distribuïts (SOD)
- Models de SOD (Monolítics, Micro-kernels)
- Elements d’un SOD
- Serveis
- Control de la Concurrència
- Sincronització de rellotges
- Coordinació distribuïda
- Semàfors
- Casos pràctics
- Mach
- Chorus
- Amoeba


Treballs pràctics
- Presentació d’un treball teòric d’estudi sobre temes proposats.

Bibliografia
Bibliografia bàsica a utilitzar durant el curs.

Responsable
Dr. Teodor Jové i Lagunas

Professorat
Dr. Teodor Jové i Lagunas


SISTEMES DE SUPERVISIÓ


Nombre de crèdits
4

Temari
1: Introducció: Monitorització i supervisió.

SCADAs actuals: funcionament i limitacions.
Objecte dels sistemes de supervisió.
2: Detecció de falles i diagnòstic:
Conceptes, tècniques i mètodes.
Detecció de falles basada en models, senyal i coneixement.
Diagnòstic de falles.
Supervisió.
3:  Supervisió experta: Introducció.
Estructura d’un Sistema de Supervisió basat en el coneixement
Problemes Oberts: Conv N/S, Integració, Temps real.
4: Interfícies numèric/qualitatiu i Abstracció.
Informació significativa. Descripció qualitativa de senyals
Tècniques de tractament numèric del senyal. Exemples
La conversió N/Q
5: Descripció de senyals en episodis
Representacions i aplicacions (batch/Continu). Necessitats
Representació en línea
6 Modelat qualitatiu
QSIM, ALCMEN, QTF, ...
7: Representació i processament del coneixement.
8: Sistemes experts per supervisió
Característiques
Eines actuals
Exemples
9: Raonament basat en casos
Metodologia
Les 4R del CBR
Eines comercials
camps d’aplicació i aplicabilitat a la supervisió de processos continus.
10: Disseny de sistemes de supervisió: CASSD.
Prototipat i CASSD
Integració
11: Sistemes hibrids:
Descripció de Sistemes Híbrids: característiques b`siques
Modelat.
Supervisió de sistemes híbrids: tendències.


Avaluació:

Avaluació es proposarà un treball per persona dintre la temàtica del curs.
Responsable
Dr. Joan Colomer

Professor
Dr. Joaquim Meléndez, Dr. Joan Colomer


INTERVALS MODALS


Nombre de crèdits
4

Objectius
Es bien conocido que los resultados numéricos, excepto en el caso de números enteros no grandes, son en general resultados estimados procedentes de alguna medida o computación y los simples números reales, si bien ofrecen un soporte lógico para la construcción de modelos de sistemas físicos, son incapaces de representar la información numérica.

Cuando las matemáticas dejan de estudiar un problema a nivel teórico y pasan a su ejecución práctica, el sistema de los números reales pierde gran parte del atractivo que teóricamente poseía. Al tratar un problema teórico podemos admitir cualquier número real, tenga o no una cantidad ilimitada de cifras; pero al descender al terreno práctico, dicho valor deberá plasmarse en alguna cantidad concreta. Como resulta imposible trabajar con un conjunto de infinitas cifras la realidad obliga a trabajar con números codificados con un número finito de ellas. Los sistemas de números codificados que se utilizan en la práctica constituyen la escala digital. El problema se mantiene cuando buscamos números reales resultado de aplicar operaciones aritméticas a valores numéricos en una escala digital. Tal vez debieran llamarse números ideales a los que entendemos por reales y, en cambio, asignar el nombre de números reales a los de las escalas digitales.

El hecho que sí resulta evidente es que todo número real, siempre que esté dentro de unos límites adecuados, puede acotarse superior e inferiormente por medio de marcas de una escala digital. Esta situación lleva inevitablemente al cálculo con intervalos.

El Análisis Intervalar, una de las ramas de las matemáticas que se ha desarrollado desde finales de 1950, elabora una aritmética intervalar garantizando que las operaciones intervalares estén definidas de modo consistente, tanto si las cotas de los resultados deben redondearse en una determinada escala digital, como si pueden tomar un valor real cualquiera. El redondeo de las operaciones intervalares es siempre un redondeo externo. Se denota por I(R) el conjunto de los intervalos con extremos números reales.

Sin embargo I(R) tiene deficiencias muy significativas, no solo desde el punto de vista algebráico que impiden resolver ecuaciones y sistemas intervalares, sino desde un punto de vista lógico-semántico cuando se trata de resolver problemas que llevan asociados modos de selección. Para reducir las deficiencias provenientes de la ambigüedad semántica y la falta de completitud estructural se ha creado la teoría de los intervalos modales, cuya exposición y aplicaciones forma el núcleo del curso.

Temari
1. Análisis intervalar clásico

1.1 Informacion numérica e intervalos modales.
1.2 Necesidad de los intervalos.
1.3 Definición e interpretación de I(R).
1.4 Aritmetica intervalar.
1.5 Propiedades algebraicas.
1.6 Representación reducida.
1.7 Redondeos.
1.8 Funciones métricas.
1.9 Funciones racionales intervalares.
1.10 Deficiencias de la extensión intervalar clásica.
2. Teoría intervalar modal.
2.1 Introducción.
2.2 Construcción de los intervalos modales.
2.3 Igualdad e inclusión.
2.4 Operadores intervalares.
2.5 El retículo de los intervalos modales.
2.6. Predicados intervalares.
2.7 Caso n-dimensional.
2.8 Norma semántica para el cálculo digital.
3. Extensión de las funciones continuas.
3.1 Introducción.
3.2 Extensiones modales de una función continua.
3.3 Funciones semánticas.
3.4 Teoremas semánticos.
3.5 Propiedades de las extensiones semánticas.
3.6 Funciones racionales modales.
3.7 Caso n-dimensional
4. Optimalidad de las funciones racionales modales
4.1 Introducción.
4.2 Operadores racionales.
4.3 Optimalidad.
4.4 Caso n-dimensional
4.5 Reflexiones generales.
5. Aplicacion de la teoria intervalar modal a la modelizacion de sistemas.
5.1 Modelización de un sistema físico.
5.2 Modelos intervalares.
5.3 Identificación, validación y simulación de un modelo intervalar modal..
5.4 Modelos lineales.
5.5 Solución, control y observabilidad de un modelo lineal desde la perspectiva intervalar modal.
Responsable
Dr. Miguel A. Sainz

Professor
Dr. Miguel A. Sainz


TÈCNIQUES DE MONTECARLO


Nombre de crèdits
4

Temari
1. Probability theory revisited
- random events, probability, expected values,  probability density, probability distribution, conditional probability
- stochastic processes
- Brownian motion,
- Markov processes

2. Generation of random numbers
- methods of random number generation
- pseudo-random generators
- multi-dimensional distributions
- Quality of pseudo-random series
- uniform distributions on complicated domains (rejection sampling)
- transformation of random values:
        generation of arbitrary non-uniform distributions

3. Monte-Carlo integration
- expected value and its estimation.
- convergence of random variables, variance, theorem of large numbers
- reformulation of an integral as an expected value problem
- complexity of Monte-Carlo integrations

4. Variance reduction in Monte-Carlo integration
- partial analytic integration
- importance sampling
- control variates
- stratification, multi-layered sampling
- Metropolis algorithm

5. Solution of linear equations
- random walks and Markov chains
- solution of linear system of equations
- solution of linear integral equations
- Russian roulette
- Simulation of real-world processes: partical transport problem

6. quasi-Monte Carlo integration
- Integral quadratures
- quasi-Monte Carlo quadrature,
- uniform series: 1-uniform, 2-uniform, infinity-uniform sequences
- Koksma-Hlawka inequality, variation of functions, discrepancy
- Low discrepancy sequences: Halton and Hammersley sequences
- integrating unbounded variation functions
- importance sampling and Russian roulette in quasi-Monte Carlo
integration

7. Monte Carlo optimization
-Random search algorithms
-Simulated annealing
-Global optimization

8. Global illumination and its probabilitstic interpretation
- flux
- radiance
- derivation of the rendering equation
- BRDF
- measuring function, camera modells
- potential
- potential equation
- the formulation of a global illumination problem
- analytically solvable cases
- global illumination and radiative heat transfer

9. General strategies to solve the rendering or potential equations
- Classification as inversion, expansion and iteration
- Neumann series, the interpretation of the terms of the Neumann series
- Iteration, the interpretation of the iteration steps
- Error analysis of the iteration

10. Finite-element methods to solve integral equations
- finite-elements as function series approximation
- Interpretation as projection in a L2 function space
- basis and adjoint bases
- Galerkin's method as a set of adjoint basis
- Point collocation method

11. Diffuse radiosity setting
- diffuse rendering and potential equation
- finite-elements of the diffuse case
- form factors

12. Random-walk solution of the global illumination problem
- Why should we use Monte-Carlo expansion methods
- Handling infinite-dimensional integrals: Russian roulette
- Importance sampling in the rendering equation: BRDF sampling,
  lightsource sampling, special treatment of point lightsources
- Importance sampling in colored scenes
- Multiple importance sampling
- Global importance sampling
- Adaptive importance sampling
- Metropolis importance sampling

13. Stochastic iteration
- theoretical introduction
- single ray-based techniques
- Diffuse radiosity setting: stochastic radiosity,
  transillumination radiosity, stochastic ray-radiosity
- ray-bundle tracing
- solution of the global visibility problem
- can we use quasi-Monte Carlo methods in stochastic iteration

14. Application to statystical physics
-Classical systems
-Hard sphere liquid
-Molecular dynamics
-Quantum simulations

15. Other MC applications
-Agents and Markov chains
-Nuclear Medicine
-Image processing
 

Responsable
Dr. Mateu Sbert

Professor
Dr. Mateu Sbert


TÉCNIQUES AVANÇADES DE CONTROL


Nombre de crèdits
4

Temari
1.  Sistemas estocásticos: identificación, observadores y filtro de Kalman

Modelos matemáticos y estimación de parámetros
Principio de mínimos cuadrados
Principio de máxima probabilidad
Algoritmos recursivos y propiedades
Diseño de señales de excitación
Observador de orden total, reducido y óptimo
Filtro de Kalman estándar, ampliado y adaptativo
Principio de separación
Diseño de controlador basado en variables del estado estimadas
2.  Control Robusto
Incertidumbre, sensibilidad y robustez
Controlador LQR
Controlador H?
Resultados en dominio temporal y  frecuencial
Procedimiento de diseño formalizado
Control robusto multivariable
3.  Control Óptimo
Control óptimo de sistemas en tiempo continuo/discreto
Control óptimo LQR escalar/multivariable
Control óptimo H? escalar/multivariable
Solución numérica de ecuaciones matriciales de Ricatti
Resultados en dominio frecuencial
Programación dinámica
4.  Control Predictivo
Sistemas de control predictivo: origen y conceptos básicos
Estrategia de control predictivo básica y ampliada
Control predictivo adaptativo
Análisis de robustez y estabilidad
Optimización de sistemas de control predictivo adaptativo
5.  Control Adaptativo
Control adaptativo con modelos de referencia
Regulador de auto-sintonización
Control adaptativo directo
Control adaptativo indirecto
Control adaptativo estocástico
Alternativas a control adaptativo
6.  Control en Modo Deslizante
Características de sistemas de estructura variable
Forma regular de sistemas dinámicos
Modo deslizante
Control equivalente y diseño del hiperplano de conmutación
Estrategia de conmutación y controlador en modo deslizante
Robustez del sistema en lazo cerrado
Avaluació
Trabajos prácticos  (80%)
Comentario de artículos  (20%)

Responsable
Dr. Nigngsu Luo

Professor
Dr. Ningsu Luo


SISTEMES EXPERTS I INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL DISTRIBUÏDA


Nombre de crèdits
4

Temari
1 Sistemes experts:
 1.1 Fonaments lògics
 1.2 Motors d’inferència
 1.3 Raonament aproximat
 1.4 Control

2 Sistemes multiagent:
 2.1 Reactius
 2.2 Deliberatius
 2.3 Híbrids
 2.4 Comunicació
 2.5 Coordinació

3 Enginyeria de SE i DAI
 3.1 Programació
 3.2 Definició d’un problema
 3.3 Implantació

Responsable
Dr. Josep Puyol (IIIA)

Professor
Dr. Josep Puyol (IIIA)


MODELS DE RAONAMENT APROXIMAT


Professor
Dr. Ramon López de Mántaras (IIIA), Dr. Pere García (IIIA), Dr. Lluís Godó (IIIA)

Contingut
camps afins

Nombre de crèdits
3

Caràcter
optatiu

Idioma
català

Descriptor
Raonament probabilistic, raonament amb incertesa, lògica difusa.


ENGINYERIA DELS SISTEMES EXPERTS


Professor
Dr.  Josep Puyol (IIIA)

Contingut
metodològica

Nombre de crèdits
3

Caràcter
optatiu

Idioma
català

Descriptor
Sistemes experts, incertesa, motors d'inferència. Milord II: un llenguatge modular per a la creació de sistemes experts.  Aspectes teòrics, pragmàtics i empírics dels sistemes experts.  Modularitat, raonament aproximat, deducció i control al milord II.  Aplicabilitat de milord II al control industrial (diagnòstic, control difús, etc.)


MODELISATION ET IDENTIFICATION DE PROCÉDÉES


Profesor/es
Marcel AMOUROUX (UP)

Contenido
metodológico

Número de créditos
3

Carácter
optativo

Idioma
francés

Descriptor
Approches système en modelisation. Structures des models dynamiques. Métodes d’identification par techniques d’optimisation par techniques d’optimisation. Etude de cas (procedées).


INTRODUCTION AUX SYSTÈMES DISTRIBUÉS


Profesor/es
A. El Jai (UP)

Contenido
fundamental

Número de créditos
3

Carácter
optativo

Idioma
francés

Descriptor
Analyse et controle des systèmes décrits par des equations aux dérivées partielles. Approches spatiales regionales. Traitement numérique.
3 Credits for each subject as courses represent 2 months part-time study for our MSc students.



REAL TIME SYSTEMS AND MANUFACTURING

Profesor
Dr. Neil Mort (University of Sheffield).

Contenido
fundamental

Número de créditos
3

Carácter
optativo

Idioma
inglés

Descriptor
Modelling & Simulation of Manufacturing Systems, Production Management systems, Application of Computers in Manufacturing, Scheduling and Optimization. Necessity of real time systems in manufacturing and process control. Real time operating system specifications. New trends for real time analysis and design. Examples of application.


INTRODUCTION TO SOFTWARE ENGINEERING


Profesor:
Dr S Bennett

Contenido
Fundamental

Número de créditos
3

Carácter
optativo (elective)

Idioma
English

Descriptor
Software life-cycle; Requirements analysis and specification; User requirements; Formal specification; Algebraic specification; Model-based specification; Top-level design: object-oriented approach; Top-level design: function-oriented approach; Detailed design and implementation; Portability; Error-handling; Testing; Maintenance; Documentation


REAL-TIME SYSTEMS


Profesor
Dr S Bennett

Contenido
Fundamental

Número de créditos
3

Carácter
optativa (elective)

Idioma
English

Descriptor
Introduction to real-time systems; Concepts of computer control; Interface requirements; Implementation of DDC algorithms; Introduction to real-time design techniques; The MASCOT design method: introduction; MASCOT: an example; Implementing MASCOT designs; Structured real-time design: introduction to the Yourdon Methodologies; Abstract modelling for structured design; Implementing structured designs; General structure of operating systems; Real-time and multi-tasking operating systems; Concurrent programming; Real-time languages; User requirements; Modula-2; Reliability and fault tolerance.


PLANNING & MANAGEMENT SYSTEMS


Profesor
Dr N Mort

Contenido
Fundamental

Número de créditos
3

Carácter
optativo (elective)

Idioma
English

Descriptor
Information and planning for complex systems: an overview; Optimisation for planning and management; Linear programming; Network analysis; Project planning; Dynamic programming; Non-linear programming; Automation in manufacturing - FMS, CIM; Requirements and inventory control planning - MRP, MRPII; Production management techniques - JIT, Kanban, OPT; Discrete-event simulation; Manufacturing systems simulation.


PARALLEL PROCESSING & DISTRIBUTED SYSTEMS


Profesor
Professor P J Fleming

Contenido
Fundamental

Número de Créditos
3

Carácter
optativo (elective)

Idioma
English

Descriptor
Introduction: Why parallel processing and distributed systems?; Capacity and redundancy; Fault tolerance; Distributed system models: Workstation/Server, Processor pool; Integrated Communications in networks: synchronous/asynchronous, serial/parallel; Standard systems: RS232, HPIB (IEEE), Ethernet, etc; Network design; Software for distributed systems; Network Management and Operations; Why parallel processing?: Parallel processing hardware; Hardware classification: SISD, SIMD, MISD, MIMD, systolic arrays, etc; Shared memory vs distributed memory; Interprocessor communication and topologies; Inmos Transputer; Parallel software: Synchronisation and shared memory issues; Alternative approaches; Message passing paradigm; Occam; Real-time issues; Parallel Algorithms: Functional parallelism; Geometric parallelism; Processor farm; Algorithmic parallelism.