-
29/05/2006 - 02/06/2006
Eines per treballar en Assemblador x86.
En aquesta web s'hi poden trobar manuals, assembladors i editors hexadecimals a més d'altres enllaços a eines per treballar en assemblador de la família de l'Intel 8086. -
22/05/2006 - 26/05/2006
Tutorial d'Intel 8086/8088.
En aquesta pàgina s'hi pot trobar un petit tutorial de l'arquitectura dels processadors de 16 bits 8086 i 8088 d'Intel. Es pot comparar els seus repertoris d'instruccions (CISC) amb el repertori d'instruccions del MIPS (RISC) per tal de comprovar la simplicitat del MIPS. -
15/05/2006 - 19/05/2006
Tutorial de MIPS/SPIM.
En aquesta pàgina s'hi pot descarregar un tutorial de MIPS/SPIM escrit el 1994 per Daniel Ellard del departament Electrical Engineering & Computer Science de la Universitat de Harvard. En aquest tutorial s'hi poden trobar molts exemples i exercicis resolts. -
08/05/2006 - 12/05/2006
REC (Reverse Engineering Compiler).
En aquesta pàgina s'hi pot descarregar un software per tal de descompilar i desassemblar programes. Aquestes tasques són d'enginyeria inversa, és a dir, obtenir el codi font a partir del llenguatge màquina.
El programa permet desassemblar codi binari de MIPS32. Es pot descarregar el codi font en C de la part que correspon al desassemblatge del MIPS32 (no és el programa complert, cal fer la rutina principal main() que cridi a la funció de desassemblatge mips_disass() ).
S'ha implementat un exemple d'utilització d'aquest codi per solucionar l'exercici 8 del dossier de problemes. Es pot compilar el programa sobre Linux en màquines de 32 bits amb la comanda: $gcc dismips.c -o dismips o en màquines de 64 bits amb la comanda: $gcc -m32 dismips.c -o dismips. -
01/05/2006 - 05/05/2006
MARS (MIPS Assembler and Runtime Simulator).
En aquesta web es pot descarregar un altre simulador de MIPS32. En aquest cas es tracta d'un simulador implementat en JavaTM. Per executar-lo, primer de tot, cal descarregar el fitxer jar i guardar-lo al disc dur. Després d'això cal executar el programa utilitzant l'intèrpret de Java. En Linux es pot fer això des de la línia de comandes de la següent forma: $java -jar Mars.jar -
24/04/2006 - 28/04/2006
Emulador Nintendo© 64 - (MIPS 64).
En aquest pàgina s'hi pot trobar un projecte d'emulació de la famosa consola de videojocs de Nintendo (N64). Aquesta màquina disposa d'un processador MIPS 64. L'emulador està dissenyat utilitzant una llibreria portable (la SDL) de gràfics, pantalla, teclat, mouse... Per tant, a més de córrer sobre GNU/Linux, també es pot executar en MacOSX i Windows. -
17/04/2006 - 21/04/2006
Playstation© 2 - Linux.
En aquesta web s'hi troba allotjat un projecte dedicat a dissenyar un sistema GNU/Linux per fer-l'ho córrer sobre la famosa consola de videojocs Playstation© 2 de Sony©. Aquesta consola utilitza una CPU MIPS, per tant, es pot programar en assemblador de MIPS sense haver de simular els programes (tal i com es fa amb l'SPIM).
També existeix una pàgina, on es recolza aquest projecte, que hi ha el projecte del port del sistema operatiu Linux a l'arquitectura MIPS. -
03/04/2006 - 07/04/2006
Arquitectures Paral·leles.
En aquesta web s'hi troba una explicació de la classificació de Flynn per les arquitectures paral·leles, a més a més, d'altres possibles classificacions d'aquest tipus d'arquitectura de computadors.
Un exemple pràctic d'explotació d'una arquitectura paral·lela és el projecte GIMPS. Aquest projecte es dedica a cercar números primers de Mersenne. Per realitzar aquesta costosa tasca s'ha "implementat" una arquitectura paral·lela aprofitant, com a unitats de procés, màquines ocioses de les persones voluntàries que s'adjunten al projecte.
Aquesta aquitectura paral·lela està formada per una xarxa d'ordinadors centralitzada per un computador anomenat PrimeNet Server que reparteix la feina (realitzar testos de pseudoprimalitat, factoritzar els candidats, etc...) a les unitats de procés i s'encarrega de recollir els resultats. En aquesta mateixa pàgina s'hi poden trobar enllaços als participants ordenats per ordre de producció, estadístiques del computador, etc... -
27/03/2006 - 31/03/2006
Little Endian vs. Big Endian.
En aquesta pàgina s'hi pot trobar un petit article que parla de les dues formes d'ordenar els bytes en els computadors. També explica algunes avantatges i inconvenients de cada un d'aquests tipus d'ordenacions. -
20/03/2006 - 24/03/2006
Les Piles (Stacks / LIFOs) en els computadors.
En aquesta web del Sr. Philip Koopman's de l'Electrical & Computer Engineering Department del Carnegie Mellon, s'hi pot trobar un llibre on-line on parla de què és un pila i perquè és important aquesta estructura en els computadors. -
13/03/2006 - 17/03/2006
Grans processadors del passat i el present.
En aquesta pàgina s'hi pot trobar una llista dels grans microprocessadors i microcontroladors dels principals fabricants: Intel, AMD, Zilog, Motorola, MIPS, Microchip, IBM, etc..., juntament amb una descripció de cada un d'ells. També s'hi troben descrites les principals arquitectures i algunes Màquines Virtuals. -
06/03/2006 - 10/03/2006
Microprocessador Intel 4004.
En aquesta pàgina s'hi pot trobar informació sobre el primer processador comercial d'Intel encapsulada en un sol chip. Aquest processador de 4 bits es va dissenyar inicialment per fabricar una calculadora que estaria formada per tota la familia 4000: una ROM (4001), una RAM (4002), un registre de desplaçament de 10 bits (4003) i una CPU (4004). -
27/02/2006 - 03/03/2006
Un altre Simulador de la Màquina Senzilla.
En aquesta web del professor Juan Segarra del Departamento de Informàtica e Ingeniería de Sistemas (DIIS) del Centro Politécnico Superior de la Universidad de Zaragoza s'hi pot trobar un altre simulador més complert de la Màquina Senzilla que funciona per Windows i sota GNU/Linux utilitzant el Wine. En aquest cas, el simulador permet simular l'execució de programes de la MS1 amb la unitat de control cablejada o microprogramada i utilitzar la versió normal o optimitzada de la unitat de control. L'assemblador que accepta és més complert ja que permet etiquetes i la separació entre codi i dades peró, per altra banda, cal linkar (muntar) el codi assemblador per obtenir un fitxer executable pel simulador. -
20/02/2006 - 24/02/2006
Simulador de la Màquina Senzilla.
A la pàgina del programari del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili podeu descarregar un simulador de la Màquina Senzilla i un simulador la Màquina Senzilla+ per poder simular programes sota MS-DOS i Windows. -
13/02/2006 - 17/02/2006
Lògica Programable.
En aquesta pàgina s'hi explica de forma general com funciona la Lògica Programable, una possible classificació d'aquesta, com es dissenya el hardware utilitzant aquest tipus de dispositius i en quin àmbit s'utilitzen. -
09/01/2006 - 13/01/2006
Java Breadboard Simulator.
En aquesta web s'hi pot executar un simulador on-line de la placa d'inserció utilitzada al laboratori. A la mateixa pàgina s'hi pot visualitzar el manual o descarregar circuits d'exemple. A més a més, el sistema és ampliable: els programadors en Java poden crear nous xips que no estiguin implementats. Evidentment cal visualitzar la pàgina amb un navegador que pugui executar Java. -
19/12/2005 - 23/12/2005
Conversió de Moore a Mealy i viceversa.
En aquesta web d'Introducció a la Lògica i Autòmats es mostra la conversió d'autòmats de Moore a Mealy i viceversa al capítol 8. -
12/12/2005 - 16/12/2005
Comptadors i Registres.
En aquesta pàgina web es pot trobar informació sobre el disseny de registres i comptadors de tot tipus. Aquesta pàgina pertany a la Educypedia, on s'hi pot trobar material educacional sobre electrònica, enginyeria i ciència en general. -
05/12/2005 - 09/12/2005
Curs de Disseny de Sistemes Seqüencials.
A través d'aquest enllaç s'accedeix a una pàgina on hi ha un tutorial, amb exemples de laboratori, on s'hi explica el disseny de Sistemes Digitals Seqüencials utilitzant màquines de Moore i Mealy.
Aquesta pàgina pertany al Curso de Electrónica Digital del Programa Universidad Virtual de la Universidad de Colombia. El curs es pot descarregar directament en format zip per poder-lo visualitzar de forma local. -
28/11/2005 - 02/12/2005
Flip-Flops RS, D, T i JK.
En aquesta web es pot trobar una descripció dels 4 flip-flops bàsics amb exemples i gràfiques de temps. També s'hi poden trobar les variants síncrones i assíncrones, el concepte de rellotge (clock o clk), flip-flops master-slave, activació per nivell (level), per flanc (edge), etc... -
21/11/2005 - 25/11/2005
Construcció de portes utilitzant diferents tecnologies (DL, RTL, DTL, TTL, ECL, CMOS...).
En aquesta pàgina es pot veure com estan construïdes les diferents portes lògiques utilitzant diferents tecnologies. En aquesta altra pàgina hi ha una sèrie d'applets de JavaTM on es pot testejar el funcionament de les portes implementades utilitzant la tecnologia CMOS.
En aquesta altra pàgina hi ha informació sobre tot tipus de circuits i concretament aquí parla de la construcció de portes utilitzant tecnologia TTL. -
14/11/2005 - 18/11/2005
Curs d'Electrònica Digital.
Pàgina on es poden trobar la majoria dels continguts del primer quadrimestre de l'assignatura (fins al Tema 6). Conté desde Sistemes de Numeració, Codificació d'Informació, Portes Lògiques i Simplificació de Funcions Booleanes fins a Biestables, Memòries ROM i RAM, etc...
També hi ha continguts sobre Hardware (TTL, CMOS, ...) que poden ser interessants a l'hora de fer les pràctiques. -
07/11/2005 - 11/11/2005
Representació
de reals (float/double) utilitzant l'estàndard IEEE 754.
En aquesta pàgina s'explica la codificació especificada a l'estàndard IEEE 754 per representar els reals de 32 bits (floats) i de 64 bits (doubles). També s'hi poden trobar exemples solucionats de com convertir reals a la seva representació binària i, a més a més, un petit applet de JavaTM que es pot utilitzar per realitzar aquesta tasca.
Evidentment, cal que el navegador disposi del plugin corresponent per executar JavaTM
.
-
31/10/2005 - 04/11/2005
Simulador amb exemples.
En aquesta web es pot descarregar un simulador de lògica tant Combinacional (Tema 4) com Seqüencial (Tema 5). També es poden descarregar varis exemples de circuits digitals combinacionals (sumadors, generadors de paritat, etc...) ja que el programa permet salvar i carregar els dissenys que es realitzen. El software és per Windows. Els usuaris de Linux i altres sistemes poden utilitzar emuladors com el wine o el QEMU per executar-lo. -
24/10/2005 - 28/10/2005
Codis.
Pàgina on es poden trobar descrits diferents codis utilitzats en els computadors (BCD, Gray, Alfanumèrics, ...). Si es va a l'inici de la pàgina es pot trobar una documentació complerta del primer quadrimestre de l'assignatura d'ETC. -
17/10/2005 - 21/10/2005
Software per simplificar
Funcions Booleanes utilitzant Karnaugh.
En aquesta URL es pot descarregar (en versió limitada) un programa (kmin i kmin-pro) que permet definir funcions booleanes i les simplifica utilitzant K-Maps (Mapes de Karnaugh). La versió limitada de kmin només permet simplificar fins 4 variables que, pels objectius de l'assignatura, és suficient. El kmin permet especificar les funcions en diferents formes (suma de productes, producte de sumes, taula de la veritat, ...) i obtenir qualsevol altre representació (també en portes lògiques). El programa corre sobre plataformes Windows. Sobre Linux es pot provar d'arrencar utilitzant algun tipus d'emulador com el wine.
Existeix un altre programa (kmap12) de característiques més limitades (que també corre sobre Windows en versió shareware limitada) que, a més a més, permet veure els conjunts que utilitza a l'hora de simplificar les funcions. La versió limitada del kmap12 només permet utilitzar funcions de 4 variables.
Una altra alternativa és utilitzar-ne un d'on-line implementat en JavaTM. Això sí, cal tenir un navegador que pugui executar JavaTM.
-
10/10/2005 - 14/10/2005
Portes Lògiques Mecàniques de Lego©.
Conjunt de Portes Lògiques Mecàniques implementades utilitzant el famós joc Lego©. Què hagués passat si a l'època de Pascal o a l'època de Babbage ja haguéssin conegut matemàtiques suficients (e.g. Algebra de Boole)?. Segurament les seves màquines de calcular mecàniques (la Pascalina i la Màquina Analítica respectivament) serien molt i molt més potents. -
03/10/2005 - 07/10/2005
El Transistor.
En aquesta web s'expliquen les necessitats en els camps de les comunicacions durant el segles XVIII i XIV i com s'arriba a un dels invents més importants del segle passat: el transistor. Podeu seguir la història o bé podeu accedir directament a una explicació simple de com funciona. -
26/09/2005 - 30/09/2005
Sistemes de numeració de l'antiguitat.
La humanitat ja ha tingut la necessitat de comptar des de l'antiguitat i, per tant, la necessitat de desenvolupar un sistema per enumerar. En aquesta pàgina s'exposen alguns sistemes de numeració de civilitzacions antigues com l'Egipcia, la Grega, la Chinesa, la Babilònica o la Maya. -
19/09/2005 - 23/09/2005
Arquitectura Von Neumann.
En aquesta pàgina web hi ha explicades les idees principals sobre l'arquitectura ideada per John Von Neumann a mitjans dels anys 40 per acabar construint el primer computador que seguia aquesta arquitectura: l'EDVAC.
També s'hi troben descrites les ides del coll d'ampolla de Von Neumman i de programa emmagatzemat a memòria. A més a més, es pot descarregar el primer esborrany del report sobre l'EDVAC escrit per John Von Neumman. -
12/09/2005 - 16/09/2005
John Von Neumann.
Pàgina web de l'enclopèdia online Wikipedia on es troba informació sobre el pare de l'arquitectura de computador més popular i utilitzada per implementar la gran majoria de computadors personals com, per exemple, el PC. Aquesta arquitectura, que porta el nom del seu dissenyador (Arquitectura Von Neumann), l'estudiarem a fons durant aquest curs en aquesta assignatura.
La traducció espanyola és bastant més pobra.
ETC - 1er ETIG/ETIS (Curs 2005/06)
Estructura i Tecnologia de Computadors
PÀGINA WEB DE LA SETMANA |
